Catalonian flagCatalàUnited States flagEnglishSpanish flagEspañolGalician flagGalegoPortuguese flagPortuguês

Philobiblon (sm)(tm)

BITECA

La Bibliografia de textos antics catalans, valencians i balears (BITECA) va néixer a la dècada dels vuitanta del s. XX com un projecte associat a la Bibliography of Old Spanish Texts (BOOST) (avui, en la seva 5a. ed. en CD-ROM amb el nom de Bibliografía Española de Textos Antiguos = BETA, o millor dit, en la 7a. que representa aquesta renovada www). El 1984 B. J. Concheff publicà la seva Bibliography of Old Catalan Texts (Madison: Hispanic Seminary of Medieval Studies), projecte reprès el 1989 pels responsables de l'equip que actualment el duu endavant i que signen aquestes línies. Uns primers resultats es presentaren en el CD-ROM 0 d'ADMYTE (Madrid: Fundación V Centenario, MICRONET, Biblioteca Nacional, 1994), al qual seguí un segon lliurament en CD-ROM el 1999 (Berkeley: Bancroft Library). El treball d'escorcoll de fons no s'ha aturat pas i en la present www oferim als investigadors l'estat actual de la nostra recerca, hores d'ara força més completa que la presentada en el CD-ROM del 1999.

En les línies d'introducció que acompanyaven les edicions en CD-ROM fèiem esment de les dificultats amb les quals ens hem enfrontat, tant pel que fa al punt de partença (el treball de B. Concheff i el suport informàtic original que calgué canviar de cap i de nou i que ara ha tornat a modificar-se en adaptar-se a les noves exigències informàtiques), com a la continuació de la tasca (nova delimitació del corpus, escorcoll de biblioteques, consulta directa dels fons, recerca d'edicions i publicacions poc accessibles, etc). També allà definíem els límits i l'abast d'aquesta investigació (1). Però per a aquells que accedeixin per primer cop a BITECA intentarem explicar en quatre mots les seves característiques.

Responsables
Característiques del corpus
Estat actual
Col·laboracions puntuals i equip de treball
Perspectives de futur
Agraïments

Responsables:

Vicenç Beltran, Universitat de Barcelona - Università di Roma "La Sapienza"

Gemma Avenoza, Universitat de Barcelona CV

Lourdes Soriano, Universitat de Barcelona CV

Amb la col·laboració de Charles B. Faulhaber, Francisco Crosas, Glòria Sabaté, Marion Coderch, Joan M. Perujo, Montserrat Lamarca i Helena Rovira; i en etapes anteriors amb la de Joan Mahiques, Rafael M. Mérida, Susanna Vivé, Anna Alberni, Orland Grapí, Edith Salle de la Marnierre, Sadurní Martí, Jorge Minchiotti, Antonio Cortijo, Manuel Calderón, Manuel Raindo, Jaume Riera i Montserrat Prats.

Característiques del corpus

BITECA és un projecte que pretén reunir informació, sistematitzada i comprovada directament dels originals, sobre els manuscrits i impresos que recullen obres catalanes medievals, fixant el final d'aquest període a la mort de Ferran el Catòlic (2) Les dates extremes de períodes històrics resulten inevitablement arbitràries; potser pensaríem que fos més significativa, per exemple, la de 1500, però el miratge dels tombants de segle no ens pot enganyar: no ho és més, per exemple, que 1499 o que 1501. Pel contrari, 1516 implica un canvi geoestratègic que inaugurà una nova situació política, social, econòmica i intel·lectual, no només en l'àmbit de parla catalana, sinó en tot l'espai ibèric, i coincideix amb un tombant clau en la cultura i la vida d'Europa.

La llengua dels textos objecte del nostre estudi és el català. Ara bé, si ens fixem en la producció poètica, és evident que algunes peces tenen una forta empremta provençal, fins i tot en autors tardans; la presència d'aquesta coloració lingüística (que de vegades afecta també la prosa) es fa constar sempre.

Pel que fa a l'extensió del corpus, era la nostra intenció mantenir el gruix del material que conformava la primera edició de BOOCT compilada per B. Concheff, tot i que, en haver d'orientar la recerca envers el que són textos literaris, hem omès provisions reials, actes de cort, butlles, testaments, inventaris o encants de béns i capbreus. Aquesta decisió s'ha pres amb la intenció de circumscriure el corpus a peces que tinguessin caire literari, a més de les que oferissin un mínim interès filològic o tinguessin una tradició comunament acceptada dins dels nostres estudis, cosa que no es dóna en aquest tipus de documents per molt que puguin representar testimonis de particular importància per a l'estudi de la nostra llengua durant l'època medieval. Sí que hem inventariat amb cura les actes i provisions de corts, furs, costums, mostassafs, sequiatges i els textos, en general, que tenien un valor jurídic i normatiu, que han estat tan útils en els estudis de llengua antiga i de les formes de vida a l'Edat Mitjana; és per això que s'han integrat tradicionalment en els estudis filològics.

Ara bé, com que el projecte que tenim entre mans es proposa ésser una eina útil de treball per als medievalistes, vam creure necessari ampliar el corpus a obres que, tot i no arribar a l'excel·lència com a peces literàries (ni s'ho proposaven), tenen un gran interès per a l'investigador de la literatura medieval. Han de ser-hi totes les traduccions, fins i tot aquelles que són meres versions instrumentals farcides d'innovacions d'origen incert, ja que són textos que tingueren a l'abast els escriptors medievals i que els proporcionaren materials per construir les seves pròpies obres.

És per les raons esmentades: tradició filològica i utilitat per al treball dels medievalistes, que en el repertori mantenim les traduccions i també les obres originals de matèria científica (medicina, astrologia, etc.) i jurídica, tant els grans compendis com les peces breus (ordinacions, lleis copiades exemptes, receptes fora de les grans col·leccions, fórmules guaridores supersticioses, conjurs, i d'altres peces similars) que serveixen a l'investigador en la mesura que li faciliten una informació que difícilment trobarà aplegada en altre lloc. Per presentar els textos s'ha triat una transcripció paleogràfica que reprodueix l'original en les seves grafies i divisió de paraules, sense intervenció de cap mena, llevat de la resolució de les abreviatures, que s'indiquen mitjançant l'ús de la cursiva.

També es diferencia el corpus actual de BITECA de l'originàriament triat per a BOOCT en la incorporació dels poemes dels cançoners catalans. D'alguns n'hi havia peces individuades, però no hi apareixien totes; l'explicació del perquè s'inclogueren a despit d'altres és, de vegades, un misteri. Ha estat necessari desglossar els cançoners peça a peça i inventariar totes les composicions. Aquesta tasca ha estat el nucli de la tesi doctoral de J. Mahiques i a la seva perseverança hem d'agrair la riquesa de l'anàlisi de les obres poètiques (3). Pel que fa a l'estudi de la composició material dels cançoners, a hores d'ara està pràcticament enllestit, a partir de les investigacions que ha dut a terme en V. Beltran (*).

Les característiques de les descripcions incloses a BITECA han evolucionat amb el temps. En una primera fase (seguint l'exemple marcat pels investigadors de BETA) es recolliren unes dades mínimes sobre els manuscrits, pensades només per permetre la identificació dels textos. Més endavant, aquestes descripcions dels exemplars es van anar enriquint, donant entrada a precisions codicològiques que han aportat un coneixement important de la construcció i estructura dels volums en particular i, en general, ens aboquen a una perspectiva general més ajustada a la realitat sobre com fou la composició del llibre medieval al nostre entorn (4).

La descripció dels manuscrits i dels impresos s'ha fet amb tota la cura possible, tot i que sovint per les limitacions de temps o d'accés als materials, no sempre s'han pogut reunir les dades desitjables des del punt de vista de l'anàlisi codicològica. Unes dades mínimes s'han anotat inexcusablement (material, mides, datació aproximada, presència d'il·lustracions, de notes de posseïdor, foliació, relligadura, estat del volum i la seva presència als catàlegs), mentre que d'altres (col·lació, filigranes, unitat de pauta, característiques de la pauta, presència de reclams, etc.) només s'han recollit quan ha estat possible. En l'actualitat estem revisant les descripcions més antigues per completar-ne les dades codicològiques que en un primer moment no es van tenir en compte.

A diferència del BOOCT, BITECA considera també els impresos, no només els incunables, sinó també els del s. XVI que reprodueixen obra medieval i al llarg dels anys hem fet un esforç considerable en l'anàlisi directa de tots els exemplars conservats que ens resultaven accessibles. La incorporació d'aquest material al corpus s'ha fet de forma progressiva i ha avançat de la mà dels coneixements que sobre el món de la impremta han aportat els nostres col·laboradors. Aquesta tasca s'ha de considerar força completa en el cas dels incunables i també les edicions del segle XVI han estat objecte de descripció directa en gran part dels casos. A partir d'una mínima descripció inicial, el formulari s'ha anat enriquint i donant entrada a elements com són les errades a la foliació o a les signatures de quaderns, les variants a la portada o al colofó, etc. Hores d'ara s'està procedint a una profunda revisió de les descripcions dels impresos, per tal d'unificar-ne les dades, sota la supervisió de Montserrat Lamarca i que és previst es pugui completar en els propers dos anys. L'estudiós que ho desitgi o que ho necessiti trobarà en cada cas una descripció suficient dels exemplars al seu abast, i podrà tenir una idea aproximada de les seves característiques i, particularment, el seu estat de conservació.

Estat actual

In the years that have passed since we mounted the first internet version, the project has advanced notably. Bibliographical references cited incompletely in BOOCT have been reviewed, located, and verified; and a large part of the published research has been incorporated, except for a few editions that must still be examined and added to the database. It must be kept in mind, however, that we are not attempting to compile an exhaustive bibliography of medieval Catalan literature; for this purpose there exist other repertories (like Quern or the Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval http://www.ahlm.es/Primera.html). In BITECA we attempt to collect those studies that deal with editions of works or which treat the dating, authorship, and other particularities related to the study of the primary sources; you will not find, then, bibliographical references to purely literary studies.

Along with the review of older records and the elimination of duplicates, library research has continued, first through an analysis of published catalogs and then by visiting the libraries themselves. We have studied at first hand the holdings of the better part of the libraries in the United States and Europe (still wanting is the analysis of specific collections or witnesses in a very few Spanish, German, French, and Italian libraries).

Col·laboracions puntuals i equip de treball

A més del treball de l'equip, hem rebut contribucions d'investigadors que ens han assenyalat nous testimonis per a incorporar al corpus, identificacions d'obres, bibliografia que no havíem pogut consultar, etc.

No podem més que agrair les precisions aportades per L. Badia, C. Wittlin, J. Riera, Th. Capuano, V. Colomer, Ch. B. Faulhaber, J. M. Fradejas Rueda, S. Gascon, A. Gómez Moreno, J. i A. Massip, M. Morrás, S. Panunzio, J. Torró, H. Sharrer, A. Askins, J. M. Perujo, F. Crosas, R. M. Mérida i J. A. Ysern entre d'altres.

També hi ha hagut canvis en l'equip de treball. Als col·laboradors dels primers temps (J. Riera i Sans, M. Prats, M. Calderón o M. Raindo) han succeït d'altres com Lourdes Soriano, avui codirectora del projecte. Altres filòlegs, com Sadurní Martí ens ha acompanyat en diversos viatges d'estudis i han sigut becaris col·laboradors del projecte Glòria Sabaté, Edith Salle de la Marnierre, Orland Grapí, Joan Mahiques i Jorge Minchiotti. D'altres s'han fet càrrec de feines específiques, com R. Altés i M. Barriera, que van treballar en la revisió del corpus eiximenià, i M.a M. López i Casas que s'ha ocupat de problemes que afectaven a impresos marquians. Durant el curs 2002-2003 s'incorporà a l'equip A. Cortijo (que revisà exemplars dipositats als USA), i des d'aquell any en formen part F. Crosas (que s'ocupà dels conservats al nord d'Espanya i al sud-oest de França) i M. Lamarca (especialista en el món de l'edició incunable i post-incunable). Al 2004-2005 J. Minchiotti feu un treball preparatori per a la identificació dels textos jurídics, que continuà L. Soriano (inicialment amb el suport d'un ajut C-RED de l'AGAUR); G. Avenoza i L. Soriano controlaren els fons de la major part de les biblioteques de la costa Est dels USA, de la BN de París i de la BL de Londres, finalment A. Alberni (investigadora d'ICREA) va iniciar al 2006 una revisió dels materials adreçada a una nova publicació de BITECA en format convencional, que en l'actualitat continúa Helena Rovira.

Perspectives de futur

En aquests moments estem compromesos amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua per aconseguir completar l'estudi dels fons conservats a la Comunitat Valenciana o dels que hi són relacionats. Diverses estades a València s'han combinat amb recerques a d'altres biblioteques per completar l'anàlisi d'aquest corpus, en les quals ha resultat imprescindible la col·laboració d'Helena Rovira, becada per l'Acadèmia.

Tanmateix hem començat a elaborar estudis de conjunt on s'avaluen els paràmetres codicològics examinats i també qüestions relatives a la tipologia del llibre medieval català. S'està examinant ara el conjunt del corpus imprès, començant per les edicions del s. XVI, des de les perspectives dels estudis sobre impremta primitiva (bibid 5026 Lamarca), i un cop enllestida, se seguirà amb l'estudi dels incunables.

Dins, també, de l'examen material del llibre, preparem un inventari de les marques d'aigua del paper que hem identificat (5). Seguint amb aquesta línia de l'examen de la història de la cultura, estem treballant en la difusió que tingueren les obres medievals catalanes per Amèrica a partir del s. XIX, tot emmarcat en un estudi de la bibliofília europea i americana dels ss. XIX i XX. També tenim previst proporcionar un estudi de conjunt dels antics posseïdors d'obres (tant particulars com institucions), a través d'una catalogació dels exlibris que hem examinat. Aquest estudi permetrà sistematitzar les taules BIOGRAPHY i INSTITUTIONS i fer els seus continguts més útils i accessibles.

Hem revisat un percentatge molt alt dels testimonis antics de primera mà. És una de les nostres prioritats examinar aquells que encara no ens han estat accessibles. Altrament, és evident que caldrà continuar amb la revisió de les edicions publicades per introduir-ne les referències i dedicar una reflexió detinguda a les obres encara inèdites i d'identificació poc clara. Per exemple, en el camp de les peces jurídiques o de la literatura científica existeixen encara molts punts per aclarir, com ara són la procedència d'alguns textos breus, la seva identificació o la seva datació. En el cas dels materials científics cal esbrinar si es tracta d'obres originals o de traduccions; com que en moltes ocasions la llengua original és semítica, estem iniciant una col·laboració amb especialistes en aquesta matèria, com és el grup d'investigació dirigit per Miquel Forcada (Departament de Filologia Semítica. Secció Àrab de la UB).

Hem d'acabar aquesta succinta presentació amb una asseveració indiscutible: les bibliografies tenen mala premsa. Tothom hi troba mancances, omissions incomprensibles i errors de tota mena i, sens dubte, tenen raó. Per la seva pròpia naturalesa són sovint subsidiàries d'investigacions alienes i és evident que qualsevol investigador pot millorar la part corresponent als temes dels seus estudis (naturalment, no és a ell a qui va destinada, és a ell a qui preguem que ens faci arribar tota millora, retret o suggeriment). Dit d'una altra manera: les bibliografies és excel·lent que les faci altri. Malgrat tot, creiem que pot retre un bon servei a l'estudiós que cerca una font fefaent d'informació sobre manuscrits de determinades característiques, o a qui enceta una investigació nova i li cal tenir reunides les dades dels qui el precediren.

D'altra banda, la riquesa de la informació sobre les característiques codicològiques i materials dels exemplars que hem recollit ens ha permès, com queda dit, d'emprendre diverses recerques de filologia material, i ens complauria que els col·legues interessats en aquestes matèries les facin servir també en els seus estudis. És per això que les posem a la seva disposició. A qui li hagin aprofitat, li preguem només que citi l'origen de les dades que hagi pres directament o la consulta de les que hagi fet servir i que ens faci arribar una còpia de les seves publicacions.

En qualsevol cas, aquesta és una edició provisional. Tota base de dades és un espai obert a la informació. Mai no es tanca, si bé s'arriba a un nivell en què el seu contingut pot resultar-nos satisfactori. Provisionalitat és la millor definició de la tasca que ara presentem, però ho fem amb el convenciment que pot ésser útil, que és una font preciosa d'informació per localitzar i conèixer millor els testimonis de la nostra antiga literatura.

Notes

(*) Dades en curs d'incorporació a la www.

(1) Per a una exposició detallada de l'abast del corpus, vegeu bibid 6839 Beltran & Avenoza (1993). Més informació sobre BITECA i la seva estructuració interna es poden trobar a bibid 6840 G. Avenoza (1994).

(2) Incloem totes les obres escrites abans de la mort de Ferran II i també les dels autors que escrigueren la major part de la seva producció abans d'aquesta data, sigui quina sigui la data de còpia o publicació dels testimonis.

(3) Repertori d'obres en vers. Una aportació a la Bibliografia de textos catalans antics. Defensada a la Universitat de Barcelona el 19 de maig de 2009, va obtenir la qualificació d'Excel·lent cum laude. Val a dir que el corpus analitzat per J. Mahiques no coincideix exactament amb el de BITECA.

(4) Vegeu els estudis ja publicats, bibid 5546 Soriano, Avenoza & Lamarca (2007); bibid 4933 Avenoza & Soriano (2007), bibid 6841 Avenoza (2007).

(5) La component gràfica d'aquest estudi ens condiciona a l'hora de donar a conèixer el corpus de filigranes que hem reunit. Estem tractant amb d'altres grups d'investigació europeus que se n'ocupen d'aquests materials per mirar de trobar una plataforma comuna. Vegeu com a mostra d'aquest treball els items de BIBLIOGRAPHY següents: bibid 6845 Avenoza & Orduna (1990), bibid 6844 Avenoza & Orduna (1991), bibid 2800 Avenoza (1991), bibid 6844 Avenoza (1993), bibid 6842 Avenoza (2006).

Agraïments

La Bibliografia de Textos Catalans Antics / BITECA de PhiloBiblon és un projecte que compren l'esforç col·lectiu de persones i institucions.

Els principals investigadors de BITECA / Bibliografia de Textos Catalans Antics són:

Vicenç Beltran

  • Emeritus Professor of the Universitat de Barcelona, Departament de Filologia Romànica, Facultat de Filologia, Gran Via 5858, E-08007 Barcelona (Espanya) @mail: vicent.beltran@ub.edu.
  • Dipartimento di Studi Europei e Interculturali. Facoltà di Scienze Umanistiche. Piazzale Aldo Moro, 5. I-00185 Roma (Italia). @mail: vicent.beltran@uniroma1.it

Gemma Avenoza

  • Departament de Filologia Romànica. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona. Gran Via de les Corts Catalanes 585. 08007 Barcelona (España). @mail: gavenoza@ub.edu

Lourdes Soriano

  • Departament de Filologia Romànica. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona. Gran Via de les Corts Catalanes 585. 08007 Barcelona (España). @mail: lsoriano@ub.edu

De les institucions que han contribuït de manera significativa al desenvolupament de BITECA / Bibliografia de Textos Catalans Antics destaquem, entre d'altres:

Tant l'accés com l'ús de PhiloBiblon són totalment gratuïts. La reproducció de qualsevol dels materials que es trobin està subjecta a les restriccions que hom pot consultar en les següents normes de copyright.

L'usuari obtindrà una millor qualitat d'accés a PhiloBiblon si disposa de l'última versió de qualsevol dels navegadors més freqüents, especialment si poden visualitzar bé les taules (render tables) i estan equipats amb la versió més actualitzada de JavaTM, si bé els nostres esforços de programació aniran destinats a un servei genèric i accessible a través de qualsevol eina de navegació a la xarxa.

Preguntes, comentaris o suggeriments sobre PhiloBiblon seran sempre molt ben rebuts. Amb tal propòsit, l'usuari haurà de dirigir-se mitjançant correu electrònic a Charles B. Faulhaber: cfaulhab[at]library.berkeley.edu.

The Bancroft Library | Library home | Search | Contact webmaster