Catalonian flagCatalàUnited States flagEnglishSpanish flagEspañolGalician flagGalegoPortuguese flagPortuguês

Philobiblon page header


BITECA

La Bibliografia de textos antics catalans, valencians i balears(BITECA) va néixer a la dècada dels vuitanta del s. XX com un projecte associat a la Bibliography of Old Spanish Texts (BOOST), avui, Bibliografía Española de Textos Antiguos (BETA).

El 1984 B. J. Concheff publicà la Bibliography of Old Catalan Texts (Madison: Hispanic Seminary of Medieval Studies), projecte reprès el 1989 pels responsables de l'equip que actualment el duu endavant i que signen aquestes línies. Uns primers resultats es presentaren en el CD-ROM 0 d'ADMYTE (Madrid: Fundación V Centenario, MICRONET, Biblioteca Nacional, 1994), al qual seguí un segon lliurament en CD-ROM el 1999 (Berkeley: Bancroft Library)), i des del 1997 es pot consultar de forma lliure i gratuïta al núvol.

Responsables
Col·laboradors i equip de treball de BITECA
Projectes relacionats amb BITECA
Característiques del corpus
Estat actual
Perspectives de futur
Agraïments

Responsables:

Gemma Avenoza, Universitat de Barcelona, Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) CV
Lourdes Soriano, Universitat de Barcelona, Institut de Recerca en Cultures Medievals (IRCVM) CV
Vicenç Beltran, Universitat de Barcelona CV- Università di Roma "La Sapienza" CV

Dona suport al nucli bàsic de compiladors de BITECA un petit grup de col·laboradors, que en aquest moment fan possible la continuïtat del projecte, entre els quals destaca Charles B. Faulhaber, University of California Berkeley.

  • Irene Capdevila, Universitat de Barcelona
  • Francisco Crosas, Universidad de Castilla-La Mancha
  • Óscar Perea, Lancaster University
  • Joan M. Perujo, Universitat d'Alacant
  • Glòria Sabaté, Universitat de Barcelona

Col·laboradors i equip de treball

Volem manifestar el nostre més profund agraïment a aquells col·legues que han format part de l'equip de treball de BITECA al llarg dels anys i que molt sovint continuen fent-nos arribar informacions fonamentals per al desenvolupament del projecte, com ara:

Anna Alberni, Manuel Calderón, Marion Coderch, Antonio Cortijo, Xavier Espluga, Orland Grapí, J. Antoni Iglesias-Fonseca, Montserrat Lamarca, Joan Mahiques, Sadurní Martí, Rafael M. Mérida, Jorge Minchiotti, Pere Poy, Manuel Raindo, Helena Rovira, Edith Salle de la Marnierre i Susanna Vivé.

Vagi també la nostra gratitud envers els col·legues que ens han fet arribar adicions, esmenes, correccions i observacions, que sempre són benvingudes i que esperem seguir rebent en el futur:

Julián Acebrón, Alfred Agustí, Jordi Armengol, Matilde Barón, Meritxell Blasco, Victòria A. Burguera Puigserver, David Carrillo Rangel, Pere Casanellas, Lluís Cifuentes, Vicens Colomer, Jean Dangler, Jean-François Delmas, José Manuel Fradejas Rueda, Michel Garcia, Marinela Garcia Sempere, Ángel Gómez Moreno, Consol Grau, Sergi Gascón Uris, José Luis Gonzalo Sánchez-Molero, Anna Gudayol, Earle Havens, Josep Izquierdo, Pol Junyent, Cinzia Licoccia, M. Mercè López Casas, Jérome Machiels, Llúcia Martín Pascual, Tomàs Martínez Romero, Josep Lluís Martos, M. Àngels Massip i Bonet, Jesús Massip i Fonollosa, María Morrás, Ángel Narro Sánchez, René Pellen, Andreu Pérez Mingorance, Montserrat Prats, Armand Puig i Tàrrech, Jaume de Puig i Oliver, Rafael Ramos, Peter T. Ricketts (?), Jaume Riera i Sans, Elena Roig, Laura Schöder, Lourdes Simó Goberna, Simone Ventura, Curt J. Wittlin, Francesca Ziino.

Projectes relacionats amb BITECA

BITECA coopera amb altres projectes que tenen finalitats i continguts rellevants per a l'estudi del corpus. Progressivament es trobaran a BITECA enllaços que permetin accedir-hi, de la mateixa manera que es poden trobar en aquests portals d'internet relacions amb els registres de BITECA.

Característiques del corpus

BITECA és un projecte que pretén reunir informació, sistematitzada i comprovada directament dels originals, sobre els manuscrits i impresos que recullen obres catalanes medievals, fixant el final d'aquest període a la mort de Ferran el Catòlic. Les dates extremes de períodes històrics resulten inevitablement arbitràries; potser pensaríem que fos més significativa, per exemple, la de 1500, però el miratge dels tombants de segle no ens pot enganyar: no ho és més, per exemple, que 1499 o que 1501. Pel contrari, 1516 implica un canvi geoestratègic que inaugurà una nova situació política, social, econòmica i intel·lectual, no només en l'àmbit de parla catalana, sinó en tot l'espai ibèric, i coincideix amb un tombant clau en la cultura i la vida d'Europa.

La llengua dels textos objecte del nostre estudi és el català. Ara bé, si ens fixem en la producció poètica, és evident que algunes peces tenen una forta empremta provençal, fins i tot en autors tardans; la presència d'aquesta coloració lingüística (que de vegades afecta també la prosa) es fa constar sempre.

Pel que fa a l'extensió del corpus, era la nostra intenció mantenir el gruix del material que conformava la primera edició de BOOCT compilada per B. J. Concheff, tot i que, en haver d'orientar la recerca envers el que són textos literaris, hem omès provisions reials, butlles, testaments, inventaris o encants de béns i capbreus. Aquesta decisió s'ha pres amb la intenció de circumscriure el corpus a peces que tinguessin caire literari, a més de les que oferissin un mínim interès filològic o tinguessin una tradició comunament acceptada dins dels nostres estudis, cosa que no es dona en aquest tipus de documents, per molt que puguin representar testimonis de particular importància per a l'estudi de la llengua durant l'època medieval. Sí que hem inventariat amb cura els textos de les corts, furs, costums, mostassàs, sequiatges i aquells que tenien un valor jurídic i normatiu, que han estat tan útils en els estudis de llengua antiga i de les formes de vida a l'Edat Mitjana i que s'han integrat tradicionalment en els estudis filològics.

A diferència del BOOCT, que només registrava manuscrits, BITECA inclou els impresos que reprodueixen obra medieval, tant els incunables com les edicions del segle XVI. Al llarg dels anys hem fet un esforç considerable en l'anàlisi directa de tots els exemplars conservats que ens resultaven accessibles. La incorporació d'aquest material al corpus s'ha fet de forma progressiva i ha avançat de la mà dels coneixements que sobre el món de la impremta han aportat els nostres col·laboradors. A partir d'una mínima descripció inicial, el formulari s'ha anat enriquint i donant entrada a elements com són les errades a la foliació o a les signatures de quaderns, les variants a la portada o al colofó, etc. L'estudiós trobarà en cada cas una descripció suficient dels exemplars al seu abast, podrà tenir una idea aproximada de les seves característiques i del seu estat de conservació.

També es diferencia el corpus actual de BITECA de l'originàriament triat per a BOOCT en la incorporació dels poemes dels cançoners catalans. D'alguns n'hi havia peces individuades, però no hi apareixien totes. Ha estat necessari desglossar els cançoners poema a poema per incloure totes les composicions. Aquesta tasca fou el nucli de la tesi doctoral de J. Mahiques i a la seva perseverança hem d'agrair la riquesa de l'anàlisi de les obres poètiques. Pel que fa a l'estudi de la composició material dels cançoners, hem comptat fonamentalment amb les investigacions de V. Beltran.

I com que el projecte que tenim entre mans es proposa ésser una eina útil de treball per als medievalistes, vam creure necessari ampliar el corpus a obres que, tot i no arribar a l'excel·lència com a peces literàries (ni s'ho proposaven), tenen un gran interès per a l'investigador de la literatura medieval. Han de ser-hi totes les traduccions, fins i tot aquelles que són meres versions instrumentals farcides d'innovacions d'origen incert, ja que són textos que tingueren a l'abast els escriptors medievals i que els proporcionaren materials per construir les seves pròpies obres.

És per les raons esmentades: tradició filològica i utilitat per al treball dels medievalistes, que en el repertori mantenim també les obres de matèria científica (medicina, astrologia, etc.), jurídica i religiosa, tant els grans compendis com les peces breus (ordinacions, lleis copiades exemptes, receptes fora de les grans col·leccions, fórmules guaridores, conjurs, oracions i d'altres peces similars).

Les característiques de les descripcions incloses a BITECA han evolucionat amb el temps. En una primera fase (seguint l'exemple marcat pels investigadors de BETA) es recolliren unes dades mínimes sobre els manuscrits, pensades només per permetre la identificació dels textos. Més endavant, aquestes descripcions dels exemplars es van anar enriquint, donant entrada a precisions codicològiques que han aportat un coneixement de la construcció i estructura dels volums en particular i, en general, ens aboquen a una perspectiva més ajustada a la realitat sobre com fou la composició del llibre medieval al nostre entorn.

La descripció dels manuscrits i dels impresos s'ha fet amb tota la cura possible, tot i que per les limitacions de temps o d'accés als materials, no sempre s'han pogut reunir les dades desitjables des del punt de vista de l'anàlisi codicològica. Unes dades mínimes s'han anotat inexcusablement (material, mides, datació aproximada, presència d'il·lustracions, de notes de posseïdor, foliació, relligadura, estat del volum i la seva presència als catàlegs), mentre que d'altres (col·lació, filigranes, unitat de pauta, característiques de la pauta, presència de reclams, etc.) només s'han recollit quan ha estat possible. En l'actualitat estem revisant les descripcions més antigues per completar-les. Pel que fa a la presentació dels textos, hem triat oferir una transcripció paleogràfica que reprodueix l'original en les seves grafies i divisió de paraules, sense intervenció de cap mena, llevat de la resolució de les abreviatures, que s'indiquen mitjançant l'ús de la cursiva.

Estat actual

En els anys que han passat des de la construcció de la primera versió d'Internet, el projecte ha avançat de manera significativa. S'han revisat, localitzat i comprovat les referències bibliogràfiques citades de manera incompleta en el BOOCT i s'està incorporant la recerca publicada sobre les obres que formen part del corpus. Cal tenir present, però, que no pretenem reunir una bibliografia exhaustiva sobre la literatura catalana medieval; amb aquesta finalitat ja existeixen altres repertoris (com, per exemple, Qüern o el Boletín Bibliográfico de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval. A BITECA intentem recollir aquells treballs que impliquen edicions d'obres o que s'ocupen de la datació, autoria i d'altres particularitats lligades a l'estudi de les fonts primàries. No trobareu a BITECA, doncs, bibliografia sobre estudis literaris.

Paral·lelament a la revisió dels registres antics i a l'eliminació de duplicats, s'ha continuat amb la recerca a les biblioteques, primerament a partir de l'anàlisi dels catàlegs publicats i després amb la visita directa a les institucions. Procés que continua en l'actualitat, a mida que accedim a nous arxius i biblioteques o tornem a aquells visitats a les primeres fases de desenvolupament de la recerca.

Perspectives de futur

Hores d'ara hem començat a elaborar estudis de conjunt on s'avaluen els paràmetres codicològics examinats i també qüestions relatives a la tipologia del llibre medieval català.

Dins, també, de l'examen material del llibre, hem construït un inventari de les marques d'aigua del paper que hem identificat, BITECA/filigranes, que també és accessible des de la base de dades europea Bernstein Project. The Memory of Paper.

En la línia de l'examen de la història de la difusió de la cultura medieval, després d'haver examinat la bibliofília americana (Avenoza i Soriano 2011), estem examinant el que va succeir a Europa a partir de segle XVIII, seguint molt especialment el camí d'algunes peces singulars.

Hem revisat un percentatge molt alt dels testimonis antics de primera mà. És una de les nostres prioritats estudiar aquells que encara no ens han estat accessibles o els que per una o altra raó encara plantegen interrogants per resoldre. Altrament, és evident que cal continuar amb la revisió de les edicions publicades per introduir-ne les referències i dedicar una reflexió detinguda a les obres encara inèdites i d'identificació poc clara.

Hem d'acabar aquesta succinta presentació amb una asseveració indiscutible: les bibliografies tenen mala premsa. Tothom hi troba mancances, omissions incomprensibles i errors de tota mena i, sens dubte, tenen raó. Per la seva pròpia naturalesa són sovint subsidiàries d'investigacions alienes i és evident que qualsevol investigador pot millorar la part corresponent als temes dels seus estudis (naturalment, no és a ell a qui va destinada, és a ell a qui preguem que ens faci arribar tota millora, retret o suggeriment). Dit d'una altra manera: les bibliografies és excel·lent que les faci altri. Malgrat tot, creiem que pot retre un bon servei a l'estudiós que cerca una font fefaent d'informació sobre manuscrits de determinades característiques, o a qui enceta una investigació nova i li cal tenir reunides les dades dels qui el precediren.

Ens complauria que els col·legues interessats en aquestes matèries facin servir BITECA en els seus estudis, és per això que la posem a la seva disposició. Només demanem que es citi l'origen de la informació i que se'ns faci arribar una còpia de les publicacions.

En qualsevol cas, no es pot oblidar que tota base de dades és un espai obert a la informació, un treball en curs. Mai no es tanca, si bé s'arriba a un nivell en què el seu contingut pot resultar-nos satisfactori. Provisionalitat és la millor definició d'aquesta tasca, i encara i així mantenim oberta la base de dades amb el convenciment que pot ésser útil, que és una font preciosa d'informació per localitzar i conèixer millor els testimonis de la nostra antiga literatura.

Agraïments

La Bibliografia de Textos Antics Catalans, Valencians i Balears / BITECA de PhiloBiblon és un projecte que compren l'esforç col·lectiu de persones i institucions.

Els principals investigadors de BITECA són:

Gemma Avenoza

  • Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona. Gran Via de les Corts Catalanes 585. 08007 Barcelona (España). @mail: gavenoza@ub.edu

Lourdes Soriano

  • Departament de Filologia Clàssica, Romànica i Semítica. Facultat de Filologia. Universitat de Barcelona. Gran Via de les Corts Catalanes 585. 08007 Barcelona (España). @mail: lsoriano@ub.edu

Vicenç Beltran

  • Professor Emèrit de la Universitat de Barcelona, Filologia Clàssica, Romànica i Semítica. Facultat de Filologia, Gran Via de les Corts Catalanes 585. 08007 Barcelona (Espanya) @mail: vicent.beltran@ub.edu
  • Dipartimento di Studi Europei e Interculturali. Facoltà di Scienze Umanistiche. Piazzale Aldo Moro, 5. I-00185 Roma (Italia). @mail: vicent.beltran@uniroma1.it

De les institucions que han contribuït de manera significativa al desenvolupament de BITECA / Bibliografia de Textos Catalans Antics destaquem, entre d'altres:

Tant l'accés com l'ús de PhiloBiblon són totalment gratuïts. La reproducció de qualsevol dels materials que es trobin està subjecta a les restriccions que hom pot consultar en les següents normes de copyright.

L'usuari obtindrà una millor qualitat d'accés a PhiloBiblon si disposa de l'última versió de qualsevol dels navegadors més freqüents, especialment si poden visualitzar bé les taules (render tables) i estan equipats amb la versió més actualitzada de JavaTM, si bé els nostres esforços de programació aniran destinats a un servei genèric i accessible a través de qualsevol eina de navegació a la xarxa.

Preguntes, comentaris o suggeriments sobre PhiloBiblon seran sempre molt ben rebuts. Amb tal propòsit, l'usuari haurà de dirigir-se mitjançant correu electrònic a Charles B. Faulhaber: cbf@berkeley.edu.

The Bancroft Library | Library home | Search | Contact webmaster