Catalonian flagCatalà   United States flagEnglish  Spanish flagEspañol  Galician flagGalego  Portuguese flagPortuguês

Philobiblon (sm)(tm)

Ajuda

Per a l'ajuda a BITAGAP o BITECA, consulteu la pàgina d'ajuda en portugués o castellá, respectivament.

Índex

Cerques
Matèria
Encapçalaments
Institucions
Topònims
“Uniform Resource Locator” URL

Normes de transcripció

Obra
Autor
Títol
Íncipits i èxplicits
Persona associada
Data de composició
Biblioteca
Ciutat
Biblioteca
Signatura
Persona
Nom
Títol
Dates
Llocs relacionats
Orde religiosa o militar / professió
Referència (bibliografia secundària)

Manuscrits o impresos
Ciutat
Biblioteca
Signatura
Data
Copista / Impressor
Antic possessor
Elements bibliogràfics, paleogràfics i codicològics
Suport material
Format del plec
Relligadura
Col·lació
Mà (del manuscrit)
Font (tipogràfica)
Filigrana
Decoració (de la pàgina)
Música
Pautat
Reclams
Signatures (de bifoli)
Cosit
Perforacions
Justificació
Exemples de cerques a BITECA
Joc de caràcters
Ajuda tècnica i puntual
Recursos en línia

Cerques

Majúscules / Signes diacrítics: Les cerques no tenen en compte ni les majúscules ni els signes diacrítics de cap mena. Aíxí “cañas, canas, Canas, Cañas” o “caça, caca” recuperen els mateixos registres.

Comodí: A les cerques podeu emprar l'asterisc * com a comodí per a un o més caracters, sigui a l'inici de paraula, al mig o al final.

MANID / TEXID / CNUM: Si es coneix el “manid”, “texid” o “cnum” del registre que es busca, es pot emprar una recerca per “Paraules clau o números” (la darrera de les opcions de cerques a la llista). Per exemple, a OBRA es pot buscar “texid 3482” després de sel·leccionar BITECA.

Cal buscar els CNUM (testimonis de les obres) dins de la taula OBRA o dins de MsEd. Un cop obert el registre que conté el CNUM que ens interessa, es pot trobar emprant la tecla [CRTL-F] (“buscar”) del navegador.

Les cerques per “Paraules clau o números” es poden emprar per recuperar informació que no és possible aconseguir a través dels índexs. Vegeu més avall l'apartat Elements bibliogràfícs, paleogràfícs i codicològícs.

Dates: Als camps que inclouen dates, aquestes presenten el format AAAA-MM-DD, per exemple, 1454-07-21 és el 21 de juliol de 1454. Una cerca de “1454” recupera totes les dates de l'any 1454; de “1454-07” (amb o sense guions), totes les de juliol de 1454 (o de totes les de qualsevol dia 7 durant l'any 1454); de “1454-21”, totes les de qualsevol dia 21 durant l'any 1454.

Tornar a l'Índex

Matèria

L'ús del camp de MATÈRIA a BITECA s'ha limitat a la taula OBRA; a la resta de taules encara no s'empra.

Per raons tècniques no es poden combinar encapçalaments diferents dins d'una mateixa cerca. Així es pot buscar “música” o “tractats”, però no “música tractats”. Caldrà triar l'encapçalament que més s'aproximi al concepte que es busca, per obtenir els registres que el contenen. Així, per a trobar textos sobre corts tingudes a Montsó, serà millor buscar en la taula OBRA per “Montsó” i no per “Corts” (com matèria), car aquesta darrera recerca recuperarà tots els registres relatius a corts medievals.

La relació d'encapçalaments emprats a BITECA és la següent:

  • Ciencia: Agricultura, Alquímia, Astrologia, Astronomia, Bestiaris, Botànica, Cartografia, Cosmologia, Drogueria, Ginecologia, Geografia, Farmàcia, Lapidaris, Màgia, Matemàtiques, Medicina, Medicina reproductiva, Mineralogia, Pesta, Química, Regiments de sanitat, Tractats, Veterinària, Zoologia

  • Esports / Jocs / Oci: Caça, Cetreria, Joc

  • Dret: Corts, Dret, Furs, Lleis, Notariat, Usatges

  • Minories: Àrabs, Conversos, Esclaus, Jueus, Musulmans

  • Literatura: Al·legoria, Artúric, Autobiografia, Bestiaris, Biografia, Comentari, Consolació, Debat, Doctrinal, Elegia, Èpica, Epístoles / Carta / Epistolografia, Epitalami, Exempla, Fàbules, Goigs, Himnes, Lapidaris, Lírica, Novel·la / Roman, Oratòria / Discursos no religiosos, Panegíric, Paremiologia / Proverbis, Poesia, Poètica, Sàtira, Teatre, Tractats

  • Govern: Administració, Associacions, Ciència militar, Diplomàcia, Gremis, Guerra, Mar, Navegació, Oratòria, Ordes militars, Política, Protocol

  • Història: Annals, Comentari, Cronologia, Document datat, Heràldica, Manuscrit datat, Moneda, Numismàtica, Volum notarial datat

  • Món natural: Ase, Cavall, Clima, Èquids, Euga, Mula, Ocells, Sexe

  • Religió: Angeologia, Apologia, Bíblia, Bíblia Apòcrifs, Bíblia N. T. / Evangelis, Bíblia V. T. / Antic Testament, Bíblia V. T. Saltiri / Salms, Càbala, Comentari, Conversos, Cristologia / Crist / Passió, Debat, Església, Exorcisme, Goigs, Inquisició / Sant ofici, Jueus, Hagiografia / Sants, Heretgia / Heretge, Litúrgia / Oficis divins / Breviari / Hores canòniques, Mariologia / Verge, Miracles, Monacat / Monjos / Monges, Musulmans, Oratòria religiosa / Sermons / Predicació, Pregàries / Oracions, Profecies, Teologia, Tractats, Visions

  • Societat / Economia / Arts liberals: Administració, Associacions, Bibliologia, Comerç, Cosmètica, Cuina, Dietètica, Economia, Enciclopèdia, Ensenyament / Didàctica, Esclaus, Gastronomia, Gremis, Impostos, Menestrals, Mercats, Moneda, Música, Oficis, Pintura, Sense classificar, Superstició, Usura, Viatges

  • Tornar a l'Índex

  • Institucions: Es poden buscar a partir del lloc on s'establiren, a través del seu nom o del seu tipus.

    1. Així si es cerca “Ripoll” s'obtindrà: Ripoll: Ajuntament i Ripoll: Monestir de Santa Maria.
    2. Si es busca “Santa Maria” es trobaran deu institucions que inclouen la locució i, entre elles, el Monestir de Santa Maria de Ripoll.
    3. Si es busca “Monestir” el resultat serà una llista de 29 monestirs que estan registrats a BITECA, entre els quals es troba el de Santa Maria de Ripoll.

    Tornar a l'Índex

  • Topònims: S'usen els noms en la llengua original, llevat d'aquells que van pertànyer a la Corona d'Aragó i tradicionalment als estudis de catalanística s'esmenten pel seu nom català (v.g. Sogorb, Morvedre o Saragossa). Es poden trobar en Matèria en totes les taules, però també en altres camps apropiats, com Títol o Lloc Relacionat, Lloc de Composició en Obra o Lloc de Producció en MsEd


Recordi's la possibilitat d'emprar l'asterisc com a comodí per trobar totes les formes de les paraules i minimitzar les cerques.

Tornar a l'Índex

“Uniform Resource Locator” (URL)

Actualment és possible connectar directament amb els enllaços de URL que es troben a les pàgines resultants de les recerques (sempre que els enllaços siguin estables). Aquests URL serveixen bàsicament per a tres propòsits:

  1. a la taula MsEd per accedir a un facsímil digitalitzat d'una font primària (manuscrit o imprès)
  2. a la taula MsEd per accedir a un facsímil digitalitzat de marques d'aigua presents al volum (manuscrit o imprès)
  3. a la taula REFERÈNCIA per accedir a un facsímil digitalitzat (generalment un arxiu .pdf), o al text en versió electrònica d'una font secundària
  4. a la taula PERSONA per accedir a una font en línia que recull informació sobre un personatge determinat.

Tornar a l'Índex

Normes de transcripció emprades a BITECA

BITECA ofereix una transcripció paleogràfica dels íncipit i èxplicit dels textos, en la forma en la qual els transmeten els diversos testimonis, intervenint el mínim possible. Per fer-ho ens hem servit d'una sèrie de convencions:

  • Desenvolupem totes les abreviatures, assenyalant la intervenció en cursiva; si a la paraula abreujada li segueix [?] vol dir que hi ha més d'una possible interpretació de l'abreviatura.
  • L'excepció a la norma anterior es dóna amb l'abreviatura de la conjunció copulativa, que desfem sense indicar-ho, segons la forma emprada al text.
  • Per a les abreviatures de nasals davant d'oclusiva seguim l'ús de l'original.
  • No modifiquem l'ús de majúscules i minúscules.
  • No modifiquem l'ús que el copista faci de i/j/y, v/u/b, presència o absència de la lletra h, ni tampoc simplifiquem les consonats dobles sense valor fonètic.
  • Quan un mot presenta una forma anòmala, el transcrivim exactament i tot seguit afegim [sic] per confirmar que no es tracta d'un error a la transcripció.
  • No desfem les amalgames ni tampoc unim allò que al text s'escriu separat i a la llengua moderna no.
  • Per deixar constància de les lletres, signes o mots afegits als interlineats o als marges fem servir els signes \ / (afegit per damunt de la línia d'escriptura), / \ (afegit per sota de la línia d'escriptura); els afegits marginals es transcriuen entre entre / / (si es troben al marge dret) o \ \ si es troben al marge esquerre.
  • Quan manca text, però és possible reconstruir-lo, s'indica entre [ ], per exemple, “[C]om” vol dir que hom va deixar en blanc l'espai per a la inicial del mot.
  • Quan sobra text o hi ha repeticions o esmenes hom trobarà solucions de tipus explicatiu, com per exemple: [que ratllat].
  • L'alçada de les inicials i també d'algunes il·lustracions es marca mitjançant un superíndex, que indica el nombre de línies de l'escriptura (o unitats de pauta) que aquesta ocupa, així “C3” vol dir que la caplletra té una alçada corresponent a tres línies de l'escriptura.
  • No s'ha marcat la presència de signes de paràgraf al text.
  • Als textos en vers el signe / indica la posició de la cesura i la | el canvi de vers.
  • No puntuem el text segons els criteris actuals, però mantenim els signes de puntuació que hi siguin presents.
  • Qualsevol intervenció del transcriptor que no consti en aquestes normes es trobarà al text entre [ ] i en cursiva; si és un problema que demana una explicació extensa, aquesta es trobarà a l'apartat de Notes.

Tornar a l'Índex

Les taules de BITECA

OBRA

Informació sobre els textos medievals: Autor, títol, íncipit, èxplicit, data, persones associades, lloc de redacció i matèria.

Autor: Es pot cercar el nom original o la seva traducció (“Augustinus” o “Agustí” per al nom del sant). Aquesta indicació serveix també quan l'autor és una institució (v.g. Consell de Cent).

Títol: Es pot cercar tant el títol en la llengua original com en la seva traducció catalana. Així, una recerca del mot “regimine” recupera els registres de traduccions, v.g., del De regimine principum, mentre que una cerca de “regiment” recupera els mateixos registres més totes aquelles altres obres escrites originalment en català que duguin aquest mot al títol, com ara el Regiment de la cosa pública de Francesc Eiximenis.

Íncipits / Èxplicits: Dins de la taula Obra es poden buscar dues menes d'íncipit i èxplicit.

  1. Modernitzats. Per facilitar la recerca, al registre mestre de l'obra (el que consta a texid) conté els íncipits i èxplicits modernitzats, seguint el text publicat per les edicions més modernes i autoritzades. Així, una cerca per a muller a l'incipit recupera tots els registres que contenen aquesta paraula.
  2. Paleogràfics. Al transcriure els testimonis d'una obra (que consten als diversos cnum) es mantenen els íncipits i èxplicits sense normalitzar ni regularitzar, en transcripció paleogràfica (vegis les Normes de transcripció). Així, qui desitgi trobar els registres que continguin la paraula muller haurà de tenir present totes les seves variants medievals (muler, muller). En aquests casos és molt útil emprar l'asterisc com a comodí en la cerca, v. g. mul* recuperarà totes les formes, fins i tot els plurals, però també qualsevol altra paraula que comenci així.

Una mateixa cerca recupera els dos tipus d'íncipit i èxplicit. Notis que transcrivim tots els íncipit i èxplicit dels testimonis, no només aquells del text, sinó també els de les rúbriques, títols, pròlegs, epílegs, etc. multiplicant així les possibilitats de trobar el text que interessa. Altrament, hem inclòs les formes normalitzades a partir d'edicions, si aquestes existeixen, o si es tracta d'una obra en testimoni únic, a partir d'aquest. Així doncs, si una cerca normalitzada no serveix per localitzar el text, cal recórrer a una cerca del text paleogràfic dels testimonis.

Aquest tipus de cerques són molt útils especialment per identificar els textos d'autor desconegut o sense un títol concret, com els textos poètics que es coneixen solament pel seu primer vers.

Persona associada: Es refereix a traductors, destinataris de l'obra, notaris, persones esmentades, comandataris, dedicataris, etc. Si no es coneix el nom en la seva llengua original, es pot començar la recerca a través de la taula PERSONA, on es trobarà qualsevol forma dels noms. A través d'aquesta recerca s'arriba a una relació de totes les obres traduïdes per la persona cercada o relacionades de qualsevol manera amb ella.

Data de composició: Pot fer referència no només a la data original de composició d'una obra, sinó a la de refosa, traducció, promulgació (quan es tracta d'una llei o ordenació legal), etc.

Lloc de composició: Pot fer referència no només al lloc original de composició d'una obra, sinó a la de refosa, traducció, promulgació (quan es tracta d'una llei o ordenació legal), etc.

Tornar a l'Índex

BIBLIOTECA

Informació sobre les biblioteques que contenen les fonts primàries, siguin manuscrits i impresos:

Les recerques sobre la taula BIBLIOTECA són molt útils per formar-se una idea del contingut d'una determinada biblioteca o arxiu, per exemple a l'hora de preparar una visita. Ara bé, per trobar informació puntual sobre un manuscrit o imprès determinat és recomanable fer la recerca directament des de la taula MsEd.

Ciutat: Busquis el nom de la ciutat en la llengua original (v.g. London, New York, llevat d'aquells que van pertànyer a la Corona d'Aragó i tradicionalment als estudis de catalanística s'esmenten pel seu nom català (v.g. Sogorb, Morvedre o Saragossa) o transliterat, si és el cas, v.g., Sankt Peterburg. Si hom dubta sobre la forma original del nom, pot emprar l'asterisc com a comodí. Com en la immensa majoria dels casos la lletra inicial és la mateixa, una recerca de “s*” recuperà totes les ciutats els noms de les quals comencin amb la lletra “S” .

Biblioteca: Es pot fer la recerca tant pel nom actual com per les antigues denominacions.

Signatura Es pot buscar per la signatura actual, l'antiga, o la d'un antic possessor. Ara bé, cal tenir present que el resultat de la cerca no serà el registre (la fitxa de descripció) del manuscrit o imprès, sinó el de la biblioteca on es conserva. A la informació que ens retorna el sistema, seguidament de les dades de la biblioteca (adreça, telèfons, personal, etc.), es troba una llista, per ordre de signatura (llevat d'error), de tots els manuscrits i impresos que la biblioteca conserva.

Si la referència que hom disposa d'un volum és la de la signatura d'un antic posseïdor, és recomanable començar la recerca en MsEd, car fent-la a partir de la taula BIBLIOTECA, trobarà que aquestes signatures no són visibles a la relació de manuscrits i impresos (tot i que la cerca les considera). Així doncs, la forma de trobar un manuscrit o imprès a través d'una signatura antiga a la taula BIBLIOTECA és obrir un per un tots els registres de la llista, fins trobar la signatura buscada en el camp “Proprietari antic“, cosa per la qual recomanem fer-la, en aquest cas, a partir de la taula MsEd.

Tornar a l'Índex

PERSONA

Informació sobre les persones involucrades, en sentit ampli, en la composició i difusió de la literatura medieval catalana: autors, traductors, membres de la noblesa o del clergat que foren destinataris o inductors de les obres, antics posseïdors de manuscrits o impresos, antiquaris, erudits, etc.

El registre pot oferir informació sobre els càrrecs de responsabilitat que una persona ocupà, les relacions que tingué amb altres persones (v.g. familiars o professionals) o amb institucions; la professió que exercí i l'orde religiosa o militar a la qual va pertànyer. En aquest registre, a continuació de la informació esmentada, es troba una relació de les obres que compongué, de les relacions que tingué amb la creació d'altres obres (v.g. com a comandatari), dels manuscrits o impresos que posseí, etc.

Nom: Es pot buscar tant el nom original com la seva traducció. Així Augustinus i Agustí recuperen el registre d'Aurelius Augustinus Hipona (S.). Tanmateix es poden buscar variants del nom i pseudònims.

Títol: Es pot fer la cerca no només pel títol en si (bisbe, marquès, etc.) sinó també pel lloc al qual es vincula (Guimerà, Barcelona, Cardona, etc.).

Data: S'inclouen no només les dates de naixement i mort sinó també les dates de tinença d'un títol determinat si es coneixen (sigui nobiliari, eclesiàstic, acadèmic, monàstic, etc.).

Lloc relacionat: S'inclouen a més dels llocs de naixement i mort, aquells on la persona va residir en un determinat període. En principi es tractaria d'intentar reconstruir un itinerari vital complet de la persona, tot i que les dades de les quals disposem i que hem pogut introduir a la base de dades no arriben, ni de lluny, a aquest ideal, ni tant sols per a figures tant conegudes com els reis d'Aragó.

Tornar a l'Índex

Orde religiosa o militar o professió: Les ordes religioses cal buscar-les per les sigles emprades al Diccionario de historia eclesiástica de España:

  • CanReg: Ordo Canonicorum Regularium / Canonges Regulars / Canonges Augustinians
  • Cluny: Cluniacencs
  • OCart: Ordo Cartusiensis / Cartoixans
  • OCist: Ordo Cisterciensis / Cistercencs
  • OdeM: Ordo de Mercede / Mercedaris
  • OESA: Ordo Eremitarum Sancti Augustini / Ermitans de sant Agustí
  • OFM: Ordo Fratrum Minorum / Franciscans
  • OM: Ordo Minimorum / Mínims
  • OP: Ordo Praedicatorum / Dominicans
  • OPraem: Ordo Praemonstratensis / Premonstratenses
  • OSA: Ordo Sancti Augustini / Agustins
  • OSB: Ordo Sancti Benedicti / Benedictins
  • OSH: Ordo Sancti Hieronymii / Jerònims
  • OSST: Ordo Sanctissimae Trinitatis / Trinitaris
  • SJ: Societas Jesu / Jesuïtes
  • Teatinos: Ordo Clericorum Regularium / Teatins

Les ordes militars es poden cercar pels seus noms:

  • Alcántara: Orde de Alcántara
  • Avis: Ordem de Avis (Portugal)
  • Calatrava: Orde de Calatrava
  • Montesa: Orde de Montesa
  • Sant Joan: Orde de Sant Joan de Jerusalem, de Rodes i de Malta / Hospitalaris
  • Santiago: Orde de Santiago
  • Toison: Ordre de la Toison d'or (Borgonya)

Les professions es poden cercar pels termes següents:

  • alfaquí
  • antiquari
  • argenter
  • arquitecte
  • arxiver
  • astròleg
  • astrònom
  • advocat
  • banquer
  • barber
  • bibliòfil
  • botxí
  • bibliotecari
  • brodador
  • cal·lígraf
  • candeler
  • cavaller
  • cirurgià
  • clergue regular
  • clergue secular
  • compositor
  • conseller reial
  • comptador
  • coper
  • copista
  • corder
  • cortesà
  • cronista
  • cuiner
  • diplomàtic
  • dramaturg
  • editor
  • escriptor
  • escrivà
  • escuder
  • erudit
  • esparter
  • estudiant
  • falconer
  • famacèutic
  • ferrer
  • filòsof
  • forner
  • funcioari reial
  • fuster
  • genealogista
  • geògraf
  • herald
  • historiador
  • humanista
  • il·luminador
  • il·lustrador
  • impressor
  • jardiner
  • joglar
  • jurista
  • lingüista
  • llibreter
  • mariner
  • matemàtic
  • mecenes
  • mercader
  • mestre d'estudi
  • mestre racional
  • metge
  • militar
  • monja
  • músic
  • noble
  • notari
  • notari reial
  • orfebre
  • oïdor
  • pagès
  • paraire
  • patge
  • pellisser
  • periodista
  • pintor
  • poeta
  • polític
  • pregoner
  • professor
  • relligador
  • rei d'armes
  • restaurador
  • sabater
  • secretari
  • secretari reial
  • teixidor
  • teòleg
  • tintorer
  • tirador d'or
  • traductor
  • tresorer reial
  • uxier

Tornar a l'Índex

REFERÈNCIA

Bibliografia secundària: Són les fonts d'informació que donen suport a les dades recollides a les altres taules.

Al final del registre bibliogràfic segueix una relació de totes les fitxes de les altres taules on l'obra en qüestió ha estat citada. Així es poden trobar, per exemple, totes les cites a Catálogo de obras en lengua catalana impresas desde 1474 hasta 1860 de Marià Aguiló i, per tant, els registres en OBRA identificats amb els del catàleg d'Aguiló.

Els camps són els habituals de qualsevol bibliografia:

Autor: Hom pot cercar per qualsevol dels cognoms o pel nom de fonts.

Títol: A més dels títols d'obres impreses (o electròniques), hom trobarà força referències a la inspecció personal d'un volum per un dels membres de l'equip de BITECA, o a una carta particular adreçada a qualsevol dels seus membres.

Data: És la que figura al peu d'impremta. Els impresos no datats duen la indicació “s.d.” (sense data).

Revista / volum col·lectiu: El camp inclou revistes impreses o electròniques, volums miscel·lanis, com ara les actes de congressos, els homenatges, els monogràfics o similars.

Lloc de impressió: Reprodueix el nom que figura al peu d'impremta, si no consta, s'indica com “s.l.” (sense lloc d'edició conegut).

Editorial: És la que figura al peu d'impremta, si no consta, s'indica com “s.e.” (sense editor conegut).

Serie / Col·lecció: Es refereix a la sèrie a la que pertany un volum, com ara la Biblioteca Catalana, o una col·lecció editorial, com Els Nostres Clàssics.

Persona associada: S'inclouen aquí totes les persones relacionades amb una obra, llevat de l'autor: traductor, editor científic, autor del pròleg, coordinador d'un volum col·lectiu, editor d'una sèrie o d'una col·lecció, etc.

Tornar a l'Índex

MsEd (Manuscrits i impresos)

Són les fonts primàries, manuscrits i impresos, que transmeten la literatura medieval catalana.

Aquesta taula inclou tots els manuscrits que poden oferir informació sobre aquesta literatura. La data límit es 1800 ca., però també s'incorporen còpies fetes per erudits del s. XIX o inicis del XX que puguin proporcionar dades útils (especialment quan els originals s'han perdut recentment). Pel que fa als impresos, s'inclouen totes les edicions incunables, i també les edicions del s. XVI que contenen obres medievals; en algun cas s'ha incorporat també alguna edició del s. XVII, però és una excepció, no la norma.

Ciutat: Es refereix a la ciutat on es troba la biblioteca que conserva el manuscit o imprès. Busquis el nom de la ciutat en la llengua original (v.g. London, New York) o transliterat, si és el cas, v.g., Sankt Peterburg. Si hom dubta sobre la forma original del nom, pot emprar l'asterisc com a comodí. Com en la immensa majoria dels casos la lletra inicial és la mateixa, una recerca de “s*” recuperà totes les ciutats els noms de les quals comencin amb la lletra “S”.

Biblioteca: És la que conserva el manuscrit o imprès. Es pot fer la recerca tant pel nom actual com per les antigues denominacions.

Signatura: Es pot buscar per la signatura actual, l'antiga, o la d'un antic possessor. Si la signatura té diversos elements, com ara les de El Escorial, cal fer la cerca sense guions ni punts, separant els elements substantius amb espais. Així si es vol trobar el manuscrit Esc. “a.IV.10” busquis com “a IV 10” o “a iv 10”.

Si no es pot trobar la signatura coneguda d'una edició impresa, facis la cerca per les dades de l'edició (lloc, editor, data). Si aquestes dades no són conegudes, busquis llavors per l'obra (o les obres) que conté a la taula OBRA i revisis la llista de testimonis fins trobar el document que interessa. Caldrà, això sí, examinar totes i cadascuna de les edicions de l'obra fins trobar el registre on figura l'exemplar amb la signatura buscada.

Tornar a l'Índex

Per a les signatures que contenen lletres gregues, cal fer la cerca pel nom anglès de la lletra.

  • Α / α = alpha
  • Β/ β = beta
  • Γ / γ = gamma
  • Δ / δ = delta
  • Ε / ε = epsilon
  • Ζ / ζ = zeta
  • Η / η = eta
  • Θ / θ = theta
  • Ι / ι = iota
  • Κ / κ = kappa
  • Λ / λ = lambda
  • Μ / μ = mu
  • Ν / ν = nu
  • Ξ / ξ = xi
  • Ο / ο = omicron
  • Π / π = pi
  • Ρ / ρ = rho
  • Σ / σ = sigma
  • Τ / τ = tau
  • Υ / υ = upsilon
  • Φ / φ = phi
  • Χ / χ = chi
  • Ψ / ψ = psi
  • Ω / ω = omega

Data: Les dates consten en el format AAAA-MM-DD. Per a les aproximades s'empren expressions del tipus “1441 ca. - 1460 ca.”, o en el cas de dubte, interrogants. Cal tenir present que això significa exactament el mateix que “mitjans s. XV”.

  • 1401 - 1500 = s. XV
  • 1401 ca. - 1410 ca. = s. XV inc.
  • 1401 ca. - 1425 ca. = s.XV1/4 (primer quart del s. XV)
  • 1426 ca. - 1450 ca. = s.XV2/4 (segon quart del s. XV)
  • 1401 ca. - 1433 ca. = s.XV1/3 (primer terç del s. XV)
  • 1401 ca. - 1450 ca. = s. XV1/2 (primera meitad del s. XV)
  • 1441 ca. - 1460 ca. = s. XV mitjans
  • 1451 ca. - 1500 ca. = s. XV2/2 (segona meitat del s. XV)
  • 1491 ca. - 1500 ca. = s. XV finals
  • 1491 ca. - 1510 ca. = s. XV fin. - s. XVI inc.

Lloc de producció: No es reprodueix exactament el peu d'impremta, sinó que s'usen els noms actuals (v.g. Barcelona [no Barçelona]).

Copista / impressor: Es fa servir el mateix camp per a copistes (de manuscrits) i impressors (de llibres). Si no es coneix el nom original es poden trobar altres formes del nom a la taula PERSONA. A continuació de les dades personals conegudes hom trobarà una relació de tots els manuscrits o dels impresos vinculats al copista o a l'impressor.

Editorial / Comandatari: Per a un manuscrit fa referència al patró per a qui el llibre fou copiat. En el cas d'un imprès fa referència a la persona que s'ha fet càrrec del cost de l'edició.

Antic posseïdor: Són les persones o institucions a través de les mans o biblioteques dels quals el llibre ha passat al llarg dels temps, des de l'època del seu primer propietari (v.g. el marquès de Santillana o el comte de Guimerà) al seu darrer posseïdor (v.g. el duc d'Osuna o el duc d'Híjar) fins que ha arribat a la seu actual. Aquests noms de persones o institucions apareixen en ordre cronològic (llevat d'error o incertesa en les dades).

Persona associada: Són aquelles persones que es poden relacionar amb un volum: relligador, il·luminador, persona que féu anotacions, que deixà la seva firma, etc.

Tornar a l'Índex

Elements bibliogràfics, paleogràfics i codicològics

BITECA conté una gran quantitat de materials que no és possible encara trobar a través dels índexs que hem descrit, però bona part d'aquests es poden localitzar a través de “Paraules i nombres clau”.

Recordi's la possibilitat d'emprar l'asterisc com a comodí, per trobar totes les formes de les paraules, tal i com s'ha explicat per a la recerca a “Paraules i nombres clau”.

Cal tenir present que el terme pot trobar-se a qualsevol dels camps del registre, no només en aquell que interessa. Així “tall“ com a part de la relligadura, també pot trobar-se com una paraula dins d'un íncipit o èxplicit. Caldrà, doncs, obrir un a un tots els registres recuperats i fer una recerca amb l'opció [CTRL-F] del navegador per trobar el terme dins del registre.

Tornar a l'Índex

  • Suport material:

    • paper
    • pergamí
    • pergamí gr. (pergamí gruixut)
    • p & p (pergamí i paper)
    • p & p (e/i) (bifolis interior i exterior de pergamí)
    • p & p (e) (bifoli exterior de pergamí)
    • p & p (i) (bifoli interior de pergamí)
    • paper àrab
    • paper gruixut
    • paper ceptí
    • vitel·la
    • pedra
    • teixa
    • papir
    • tela

  • Format del plegat:

    • foli
    • foli petit
    • foli gran
    • 4t
    • 8au
    • 12au
    • 16au
    • 32au
  • Tornar a l'Índex

  • Relligadura:

    • Matèria de les cobertes: pergamí, pasta, pasta valenciana, pasta espanyola, pell, cuir, mitja pell, badana, paper, cartó, tela, seda, vellut, cérvol, porc, camussa.
    • Matèria de l'ànima de les cobertes: cartó, fusta, paper (paper*), pergamí (pergam*).
    • Elements de les cobertes: bolló (boll*), clau (clau*), filet (filet*), llom, corretja (corret*), nervi (nervi*), entrenervi (entrenervi*), tira (tir*), tancador (tancador*), bagueta (baguet*), tall (tall*), cantonera (cantoner*).
    • Decoració de les cobertes: jaspiat (jaspia*), gofrad (gofra*), ferro (ferro*), sec (sec*), repussat (repussa*), daurat (daura*), or, greca (gre*), filet (filet*), fil (fil*), flor (flor*), vegetal (vegetal*), orla (orl*), sanefa (sanef*), geomètric (geomètri*), entrellaç (entrelaç*), rectangle (rectangl*), rombe (rombe*), roda (rod*), cercle (cercle*), flor (flor*), creu (creu*), roda (rod*).
    • Estil de les cobertes: gòtic (gòti*), hispanogòtic (hispanogòti*), mudéjar (mudéjar*), plateresc (plateresc*), renaixentista (renaixentist*), barroc (barroc*), vano (vano*), jansenista, heràldic (heràldi*), holandès (holand*), valencià (valenci*), alemany, farnesià, francès, anglès, italià, romàntic, monàstic, notarial, de cartera.

    Recordi's que l'asterisc serveix com a comodí per trobar totes les formes de les paraules.

  • Tornar a l'Índex

  • Col·lació: És la representació de la composició del volum per quaderns.

    S'expressa de la forma següent:

    • 13/2 2-1512 1614
    • a-f12 g-h14

    El primer exemple representa un manuscrit de setze quaderns, el primer dels quals presenta dubtes en la seva estructura, car resten cinc fulls, manca un a la segona part del plec i no queda clar si en realitat era inicialment un ternió; la resta de plecs, els quaderns 2-15, són senions, és a dir, cadascun té 12 folis i el quadern final, el setzè, és un plec de set bifolis, és a dir, té 14 folis.

    El segon exemple correspon a un imprès; mostra que els quaderns signats a-f tenen 12 folis cadascun i els quaderns signats g-h tenen 14 folis cadascun.

    Els números han estat assignats pels compiladors i indiquen quaderns sense signatura, mentre que les lletres, emprades generalment als impresos i rara vegada visibles als manuscrits, indiquen l'ordre dels quaderns per al relligador. Els números sobreescrits indiquen el nombre de folis del plec.

    Cal tenir present que l'alfabet emprat és el que següeix:

    • a b c d e f g h i/j k l m n o p q r s t u/v x y z

    En els casos en que s'empren diverses formes d'una lletra com ara “s llarga” / “s curta”, “d erecta” / “d uncial”, “r de dues corbes” / “r recta”, etc., s'indica de la forma següent:

    • a-s12 s-t12

  • Tornar a l'Índex

  • Mà: És l'estil de lletra emprat en un manuscrit.

    • carolina, gòtica (gòti*), gòtica aragonesa, gòtica rodona, gòtica cursiva, gòtica minúscula, gòtica de forma, semigòtica (semigòti*), bastarda (bastard*), cortesana (cortesan*), humanística (humanísti*), humanística cursiva, gòtico-humanística, processal, cursiva (cursiv*), itàlica (itàli*), notarial, privilegis

    Inicialment es va partir de la terminologia del Tratado de paleografía española de Agustín Millares Carlo, i sempre que ha estat possible s'ha intentat que un únic membre de l'equip s'encarregués d'examinar les scripta i identificar-les. Ara bé, la rara presència de lletres “pures”, davant l'abundància de lletres influïdes per altres estils, fa que aquest sigui un punt a completar amb la consulta dels facsímils.

  • Font tipogràfica:

    • gòtica
    • humanística
    • romana
    • itàlica

    De vegades es dóna també la mida, sota la forma “120 G”, que significa que 20 línies d'un text en lletra gòtica ocupen 120 mm. La majoria d'aquestes indicacions provenen de fonts secundàries com ara F. J. Norton, A Descriptive Catalogue of Printing in Spain and Portugal 1501-1520.

  • Tornar a l'Índex

  • Filigrana: És la marca d'aigua que trobem al paper. Els seus elements poden combinar-se, v.g. mà amb estel de cinc puntes.

    • éssers o elements naturals o mitològics: ànec, àngel, animal, basilisc, boc, cap de boc, brau, cap de brau, cavall, cap d'home, cabra, cap de cabra, cérvol, drac, estel (de cinc puntes, de sis puntes), flor*, flor (de cinc pètals, de sis pètals), fruit (fruit*), gall, gos, falcó, home a cavall, lleó, lluna, mà, muntanya (muntany*), ocell, colom, pelegrí, peix, porc senglar, serp, sirena, trèvol, unicorn, cap de unicorn, raïm, vedella.
    • elements creats per l'home: àncora, anell, arc (arc*), balança, ballesta, bandera, barret, campana, carro, castell, ceptre, clau (clau*), closca, columna, compàs, corona, corn, creu, enclusa, escala, escut, església, espasa, estendard, destral, fletxa (fletx*), ganivet, gerro, lletra (lletr*), martell (martell*), música (instrument musical), nau, nom (nom*), paraula (paraul*), roda, sageta (saget*), signe (signe*), tau, tenalles, tisores, torre, ulleres.
    • figures geomètriques: cercle (cercle*), croissant òval, altres.

    Tornar a l'Índex

  • Elements gràfics: És la decoració artística de la pàgina, des d'il·lustracions a pàgina completa fins a petits detalls. Inclou l'ús de tintes de colors per destacar un determinat element de l'escriptura.

    • orla (orl*)
    • miniatura (miniatur*)
    • il·luminació (il·luminaci*)
    • il·lustració (il·lustraci*)
    • dibuix (dibuix*)
    • xilografia (xilografi*)
    • inicial (inicial*)
    • caplletra (caplletr*)
    • blau (bla*)
    • vermell (vermell*)
    • verd (verd*)
    • safranat (safrana*)
    • or
    • daurat (daura*)
    • rúbrica (rúbri*)
    • títol (títol*)
    • calderó (calder*)
    • lletra de guia (lletr* de guia)
    • titre-courant

  • Presència de neumes / música: En no tenir l'experiència musicològica necessària, ens limitem a indicar la presència de notació musical, especialment si es tracta de neumes.

  • Tornar a l'Índex

  • Pautat: És la tècnica emprada per establir la justificació o caixa del manuscrit:

    • punta seca (o pautat cec)
    • punta de plom
    • tinta
    • punta de carbó
    • sanguina
    • plegat tabeliònic
    • mastara

  • Tornar a l'Índex

  • Reclams: S'indica la seva presència i posició; aquesta s'assenyala molt especialment si ocupen un lloc que no sigui el verso del foli final de cada plec.

    • horitzontal (horitzontal*)
    • horitzontal centrat
    • horitzontal centrat sota la segona columna
    • horitzontal centrat cap a la dreta
    • horitzontal tocant el tall
    • vertical (vertical*) (pot ser ascendent o descendent)
    • vertical centrat
    • vertical seguint la línia externa de justificació de la segona columna
    • vertical fregant el tall
    • decorat
    • amb tocs de vermell (o d'altres colors)

  • Signatures (de bifoli): S'anoten especialment als llibres impresos, car permeten comprovar la integritat de l'imprès en ésser un element d'ordenació que l'impressor introduïa al llibre per guiar al relligador. També es troben als manuscrits, on no només tenen la funció de mantenir en ordre els plecs sinó que poden indicar la participació d'un o més copistes dins d'un volum, si varien de forma o posició. Poden ser alfanumèriques, numèricoalfabetiques, numèriconumèriques, etc. Poden combinar números romans i aràbigs, lletres minúscules i majúscules, lletres hebrees, signes, etc. i llegir-se de esquerra a dreta o de dreta a esquerra. Normalment només figuren a la primera part dels plecs (llevat dels casos en què s'assenyala amb un signe, normalment una +, el primer bifoli de la segona part). Tenen la forma següent:

    • a aij aiij aiiij b bij biij biiij ...

    • a j. b j. c j. d j. a ij. bij. cij. dij. ...

  • Cosit: Es pren nota només si l'estat de la relligadura del llibre ho permet i si es sospita d'algun problema en la constitució dels quaderns, quan falta algun foli en una de les parts. S'indica el foli on es troba, v.g. 6/7, 16/17, 26/27.

  • Perforacions: Sovint desapareixen quan es relliga el llibre, però de vegades es poden veure als marges, molt a prop dels talls, o als angles de les caixes, assenyalant les línies fonamentals que delimiten la caixa d'escriptura; de vegades també és visible una línia de perforacions que assenyala la separació dels renglons. La seva posició (al recto o al verso) i factura (foli a foli, bifoli a bifoli, amb tot el quadern obert o tancat, etc.) proporciona dades significatives sobre la construcció del llibre medieval. Així doncs, anotem la seva presència, forma i posició sempre que és possible.

  • Justificació: És el conjunt de ratlles horitzontals i verticals que estableix la caixa d'escriptura. Varien des de 2 (les dues verticals exteriors), 3 (les anteriors més una línia horitzontal superior), 4 (que és el més freqüent: dues horitzontals superior i inferior, i dues verticals interior i exterior) fins a 8, 10, o més, segons la complexitat de la pàgina (a 2 o 3 columnes, amb línies verticals o horitzontals complementàries, amb text central a 1 o 2 columnes i glosses marginals, etc.). Per facilitar la comparació dels esquemes remetem sovint a la numeració dels que va estudiar A. Derolez a Codicologie des manuscrits en écriture humanistique sur parchemin (1984).

  • Primera línia escrita?: La primera línia del pautat pot estar en blanc, escrita, trepitjada o bé amb l'escriptura penjant d'ella. L'ús de la primera línia en blanc s'abandona aviat a Europa i no es recupera fins a l'Humanisme, per imitació dels models antics, però a la Península Ibèrica es manté més temps i se'n troben exemples al s. XIV. Indiquem, per tant, la seva posició.

Recordi's la possibilitat d'emprar l'asterisc com a comodí, per trobar totes les formes de les paraules, tal i com s'ha explicat per a la recerca a “Paraules i nombres clau”.

Tornar a l'Índex

Exemples de cerques a BITECA

Escolliu primer de tot la base de dades, pulsant sobre la bandera que indica l'idioma que hi ha a l'extrem superior dret de la pàgina.

A la columna de l'esquerra trieu l'opció Cerca.

  1. Si es vol trobar les obres escrites per un determinat autor:

    Escolliu la taula OBRA, trieu BITECA escriviu al camp Autor el seu nom i pitjeu Cerca. Obtindreu una relació de títols que tenen com a autor el nom triat (atenció! si hi ha més d'un amb el mateix nom triat, v.g. “Vilanova”, obtindreu una relació de tots ells. Pitjant sobre cadascun dels títols passareu a una pàgina amb informació sobre l'obra i una llista dels testimonis amb dades sumàries. Des d'aquesta pàgina, si pitjeu sobre els manid, passareu a la descripció dels manuscrits.

  2. Si es vol trobar les obres relacionades (per autoria, traducció, etc.) amb un determinat autor:
    Escolliu la taula PERSONA, trieu BITECA escriviu al camp Nom el mot corresponent i pitjeu Cerca. Obtindreu una relació de les persones així anomenades (v.g. “Eiximenis” dóna com a resultat “Francesc Eiximenis (Fra)” i “Pseudo Francesc Eiximenis”). Pitjeu damunt del nom i després d'unes dades biogràfiques trobareu la relació d'obres escrites (autor) o relacionades (traductor o altres associacions).

  3. Si es vol saber quins testimonis es conserven d'una obra determinada:
    Escolliu la taula OBRA, trieu BITECA, escriviu al camp Títol alguna paraula del que busqueu i pitjeu Cerca. Obtindreu una relació de títols que la contenen (v.g. “Regiment de prínceps” retornarà les dues versions de l'obra, la d'Aegidius Colonna i la del Dotzè d'Eiximenis que conté també el Regiment de prínceps. Trieu la que us interessa i obtindreu una pàgina amb informacions sobre l'obra, nombre de testimonis que la conserven i una descripció mínima de cadascun d'ells. Des d'aquesta pàgina, si pitjeu sobre els manid, passareu a la descripció dels manuscrits.

  4. Si es vol saber quins manuscrits i impresos d'una determinada Biblioteca es troben registrats a BITECA:
    Escolliu la taula BIBLIOTECA, trieu BITECA, escriviu al camp Nom, o al camp Ciutat alguna paraula de la que busqueu i pitjeu Cerca. Obtindreu una relació de les biblioteques corresponents. Trieu la que us interessi i després d'informació sobre la biblioteca i bibliografia trobareu una llista de tots els manuscrits i impresos que conserva.

  5. Si es vol saber on es troba, en quines condicions o si existeix un volum del qual es coneix la signatura:
    Escolliu la taula MsEd, trieu BITECA, escriviu al camp Signatura alguna paraula del que busqueu i pitjeu Cerca. Obtindreu una relació dels exemplars que la contenen.

  6. Si es vol saber quins exemplars vinculats a una determinada persona (un antic posseïdor, per exemple) es conserven:
    Escolliu la taula MsEd, trieu BITECA, escriviu al camp Antic posseïdor o Persona relacionada alguna paraula del que busqueu i pitjeu Cerca. Obtindreu una relació dels exemplars que s'hi relacionen. També es pot fer la cerca des de la taula PERSONA.

Joc de caràcters

El joc de caràcters emprat és Latin Extended-A complementat per Latin Extended-D per a les abreviatures medievals. Per tal de visualitzar-los correctament, descarregueu i instal·leu la font Junicode. Si no té la font Junicode instal·lat apareixeran com quadrets en blanc.

El navegador preferit per a la visualització dels caràcters Junicode és Mozilla.

Aquests caracters inclouen la possibilitat de representar abreviatures paleogràfiques, com ara:

  • nota tironiana = ⁊
  • p amb un traç en l'asta descendent = ꝑ com en ꝑa “para” o com a ꝑtenescer “pertenescer”
  • p amb un bucle a l'asta descendent = ꝓ com en ꝓuar “prouar”
  • q amb traç diagonal = ꝙ = “quod
  • r rodona (emprada després dels caràcters del tipus: b, o, p) = ꝛ com en “obꝛar”
  • r rodona amb traç diagonal = ꝝ = rum com en numeroꝝ “numerorum
  • v amb traç diagonal = ꝟ = ver com en ꝟbo “verbo”
  • C a l'inrevés al començament d'una paraula = ꝯ = con com en ꝯtra “contra”
  • c a l'inrevés al final d' una paraula, sobreescrita = ꝰ = us com en “script ꝰ”

Hores d'ara (abril del 2014) BITECA no empra encara aquesta possibilitat que ofereix el programa, però s'incorporarà progressivament el seu ús especialment en les descripcions de les col·lacions dels impresos, on formes com ꝝ = rum etc. apareixen sovint.

Tornar a l'Índex

Per a ajuda tècnica o de tipus general amb l'ús o continguts de Philobiblon contacteu amb Charles B. Faulhaber.

Per a ajuda tècnica o de tipus general amb l'ús o continguts d'una de les bibliografies incloses a Philobiblon contacteu amb:

BETA / Bibliografía Española de Textos Antiguos
Textos medievals en espanyol.
Charles B. Faulhaber

BIPA / Bibliografía de la Poesía Áurea
Poesia del Segle d'or espanyol.
Ralph DiFranco

BITAGAP / Bibliografia de Textos Antigos Galegos e Portugueses
Textos medievals en gallec, gallecportuguès i portuguès.
Arthur L-F. Askins

BITECA / Bibliografia de Textos Antics Catalans, Valencians i Balears
Textos medievals en català.
Gemma Avenoza

Tornar a l'Índex

Recursos en línia

Estudios medievales y asociaciones de medievalística
Catálogos en línea
Bancos de datos en línea
Archivos
Referencias y bibliografías
Instituciones de investigación
Revistas en línea

Es prega a tots els usuaris enviar la informació sobre els canvis als URL o els suggeriments per afegir-ne d'altres web a Óscar Perea Rodríguez.

The Bancroft Library | Library home | Search | Contact webmaster